DECRET HABITABILITAT 2009 PDF

COMPETITION – 1ST PRIZE | The new “Decret d’Habitabilitat” (Housing Standards Building Regulation) has largely influenced the shape and volume of. CONSTRUCTION SCIENCE AND TECHNOLOGY (Syllabus ). . Decret / de 21 d’octubre: requisits mínims d’habitabilitat en els edificis. En el decret de tarifes i de retribuci-ons de les diplomatures, sestipula que Mari .. A partir de lany (tAG 55, 4t trimestre ), la revista tAG oficia-litza la nova .. (); Cursos sobre habitabilitat, fiscalitat i programes de gesti collegials.

Author: Zum Ganos
Country: Guadeloupe
Language: English (Spanish)
Genre: Photos
Published (Last): 27 October 2006
Pages: 75
PDF File Size: 19.55 Mb
ePub File Size: 17.83 Mb
ISBN: 967-2-43689-511-3
Downloads: 71524
Price: Free* [*Free Regsitration Required]
Uploader: Yodal

La Revista del Col. Tag 2n quadrimestre Download Report. Published on Jul View Download President Francesc Maci, TarragonaTel. De habitabjlitat a dijous: Llus Roig biblioteca apatgn. Ramon Rebollo i Josep Angueragabtec apatgn.

Meritxell Gispert formacio apatgn. Escud Advocats Tgn Tel.: Amb aquest esperit, hem encarat les noces de plat, la commemoraci de 75 anys del Collegi es va formar a lany i tamb del nmero 75 de la revista TAG la primera edici va sortir al juny de i des daleshores sha publicat regular-ment.

No ha estat fcil el cam i el tram final ha estat especialment dur. Desitgem que el que esde-vingui sigui apassionant i fructfer. La crisi ens ha obligat a un plus denginy, de formaci, de saber, de professionalitat. No comencem de zero ni tampoc de nmeros ne-gatius.

La nostra instituci ha resistit la crisi i la liberalitzaci grcies a la responsabilitat i lamor a la nostra professi i el que representa. Som gent disposada a anar a peu dobra, a picar tamb pe-dra.

Tag 74-75 2n quadrimestre 2015

Com a professionals, juguem un paper clau en el procs de la construcci. Com a collegiats ens drcret obligats a defensar les nostres compe-tncies, les que la llei i lexperincia ens atorga. Una constataci ens fa veure el got mig ple. A ms que venim de lluny dels antics mestres dobra de fa segles, lofici daparellador o darquitecte tcnic o denginyer dedificaci t un avantatge: Les companyes i els companys habitabilitwt estem inserits en la societat com a professors, formadors, tcnics dobra privada o civil, promo-tors, cooperants, responsables de seguretat, cer-tificadors, taxadors Parlem amb i de molts protagonistes.

Construccions tipogrfiques i culturals Pgs. La seva in-gent tasca dassessorament i acom-panyament als professionals, aix com la seva ferma aposta per la internacionalitzaci, ens diferencia i ens posiciona com a pas.

El sector de la construcci est duent a terme un profund procs de reconversi i la tasca dels collegis s clau per a preservar i difondre la funci social de la professi que passa, encara avui, per un moment crtic. Comptem, per, amb un capital hum decet altssim nivell: Avui, empreses catalanes assessoren o construeixen edificis i infraestructures arreu del mn, algunes de tan emblemtiques com el metro de Riad i Panam o la renovaci del front portuari de Porto Alegre a Brasil.

El collectiu daparelladors, arquitectes tc-nics i enginyers dedificaci est liderant la reconversi del sector amb iniciatives com el darrer congrs europeu BiM, organitzat a Bar-celona el passat mes de febrer, que implica una renovaci profunda dels instruments de treball i les tecnologies informtiques de suport al con-junt del sector de la construcci.

Aquesta revolu-ci tecnolgica requerir un ensim esfor col-lectiu, per s un tren que no podem perdre si volem garantir la competitivitat futura del sector. Amb aquest objectiu litEC nha pres testimoni creant la comissi Construm el futur, una pla-taforma ambiciosa i dmplia representativitat que ha de debatre com els professionals i les ad-ministracions poden anar plegats per emprendre aquesta i daltres modernitzacions.

La seva posici privilegiada, la intensa activitat universitria i el dinamisme dels seus sectors industrial i turstic, converteixen lrea de tarragona en un dels principals pols dactivitat econmica del pas. Lany representa un repunt en lactivitat urbanstica municipal en aquesta rea, un pla-nejament que t en compte la conjuntura i les necessitats reals actuals. El conjunt de plans par-cials aprovats que han entrat decfet vigor a lrea del Camp de tarragona representen un poten-cial de 1.

La implementaci del corredor mediterrani, que avana malgrat les dificultats, li augura un futur nabitabilitat ms prometedor, contribuint a fer de tarragona un espai econmic, dinmic i pri-vilegiat, des don emprendre lactivitat profes-sional.

Per tot aix, us felicito per la feina feta aquests 75 anys i us animo a seguir contribuint a la modernitzaci del pas i a encarar el cam cap al centenari amb illusi i esperana.

Hi ha persones que tenen moltes raons per queixar-se, i per voler capgirar-ho tot i fins i tot castigar la mala sort que els ha tocat, i decideixen concentrar-se en aquestes raons per mantenir una actitud destructiva. Hi ha altres persones que tenen les mateixes raons, exactament les mateixes, per enfoquen la hanitabilitat i els problemes amb una ac-titud positiva, constructiva.

Deia Antoni Gaud que tots els pasos construeixen i que per aix els grans poltics sn anomenats constructors dels pobles. Crec que aix t sentit en totes les professions, per especialment en les dels arquitectes, enginyers i aparelladors, que sencar-reguen de supervisar el bon funcionament duna obra.

  HIZIB NAWAWI PDF

Hi ha persones que no observen cap daquests requeriments en cap de les feines que fan.

Enguany el Collegi dAparelladors, Arquitectes tcnics i Enginyers dEdificaci de tarragona compleix 75 anys. Aix ens remunta a lanya la post-guerra, a una poca de destrucci.

Durant aquells anys es van destruir illusions, projectes, realitats, institucions demo-crtiques, llenges, costums, identitats, famlies, esperances i concrdies. La guerra ja ho va ser per si mateixa, per la postguerra va ser tamb devastadora. Les revolucions, deia Gaud, sempre tornen per destruir. Ho deia amb referncia als anarquistes que quasi van destruir el temple de la sagrada Famlia durant la setmana trgica; per fixin-se que molts anys desprs, justament durant la Guerra Civil, tamb els anarquistes van destruir el seu taller i van matar fins a dotze persones vinculades a lobra.

Les revolucions i les guerres, lodi en general, no construeixen mai res. Aquest Collegi s un exemple daquesta tenacitat, daquest rigor, daquesta voluntat dassociar-se habitabiitat aixecar projectes, per millorar, per construir. Des de la Generalitat, i en concret des del Departament de Justcia, que avui encapalo, hem lluitat molt els darrers anys per protegir aquest teixit collegial de les intromissions i invasi-ons competencials que es promouen des de Madrid, que pre-tenen uniformitzar-nos, centralitzar-nos i anullar la vitalitat de les nostres entitats.

Creiem, per tant, en la bondat del fet que la gent sassoci dscret llibertat i que a Catalunya, com a comunitat natural, li sigui respectada la competncia ple-na sobre aquesta realitat. Perqu la coneixem millor que ells; perqu la coneixem millor que ning. Creiem en la naturalitat perqu, i torno a Gaud, en la naturalesa hi habitabulitat la veritat.

170 unit housing development Sector Les Guardioles Molins de Rei

Construirem un pas millor a travs de la realitat associativa i collegial, a travs de la collaboraci frec a frec, a travs de la superaci de les nits fosques i destructives, a travs de les ganes de construir i no a travs de lodi o lartifici. Perqu creiem en una manera de fer que ja fa molt ms de 75 anys dfcret dura, 20009 que en aquest havitabilitat podem celebrar com una histria dxit, de bona feina secret de cooperaci molt estreta.

Duna banda la publicaci dna publicitat daquells acords que han de conixer els seus socis i, daltra, ofereix coneixement histric, tcnic i professional gabitabilitat notable inters. A les lnies de transparncia i daccs a la documen-taci a les quals acabo de referir-me, cal afegir la del coneixement per tal de habitailitat la figura del triangle amb el qual els antics representaven la imatge del pro-grs personal i social. Certament, mai no pot ser suficient la formaci i el coneixement que rebem duna escola o universitat, per forta o slida que pugui semblar, sin que cal renovar-la, ampliar-la amb el temps a causa de la prpia evoluci i dinamisme de les coses.

En aquest setanta-cinc aniversari del collegi oficial em sembla que s bo recordar i remarcar aquests fet, el de la transparncia informativa, laccs a la documenta-ci i la divulgaci i promoci del coneixement. Es tracta de valors preferents de la gent davui, daquells que re-geixen lentitat, per tamb de tots aquells que, des de fa tres quarts de segle, lhan anat constituint i formant com un edifici ms, en aquest cas de dret, coneixement, cultura i professionalitat.

Valors tots ells intangibles, per tant o ms slids, tant o ms necessaris i segurs que els mateixos fonaments de formig i pedra, murs i parets, bigues i sostres dels edificis reals. Desitjo els majors xits a lentitat i la revista, en la con-fiana de seguir potenciant els eecret de lobra ben feta, slida i transcendent.

Que sigui per molts anys! JoSep poblet i touSPresident de la Diputaci de tarragonaJosep PobletPresident de la Diputaci de TarragonaTag 2n quadrimestre [ 4 ] Tag 2n quadrimestre [ 5 ]COAATTInstitucionsactius de la nostra capitalEls homes i les dones sn el habitabiliat actiu de la nostra capital, la fora i lnima que la mou jabitabilitat estiba cap endavant la Tarragona millenria, ja sigui a nivell personal o collectiu a travs dentitats diverses: Les habitabiligat sn les que marquen un ritme de vida, les idees i les realitats.

El Collegi dAparelladors Arqui-tectes Tcnics i Enginyers dEdificaci de Tarragona for-ma part del dens teixit social que configura el tarann i la memria de Tarragona. I mai millor dit, que lajuda a construir des de fa 75 anys.

No es pot explicar lurbanisme duna ciutat, ni les grans obres civils i pbliques, ni les petites grans obres, sense comptar amb lexperincia i la visi dels aparella-dors, successors daquells mestres que aparellaven els elements duna paret i duna construcci, uns veritables tcnics amb uns ulls posats dwcret la taula de projectar i uns altres al peu de lobra fent-se.

Tarragona s una ciutat on hi conviu lantic i el mo-dern, no sempre fcil per s possible de compatibilitzar. Veure els avenos en investigaci i restauraci arqueol-giques exteriors i interiors, en els quals tamb haveu cooperat. Constatar tamb les intervencions urbansti-ques dels darrers anys, ms respectuoses amb lentorn i la gent. Fem nostre aquell vers de J.

Amb motiu daquest aniversari tan especial en el que tamb participo de manera presencial i feli, vull felicitar a tots els vostres professionals i agrair la tasca feta per Tarragona per part del vostre collectiu, amb el qual des del govern municipal ampliarem els contactes i intercanvis. Enhorabona a tots els collegiats i collegiades i grci-es per fer costat a la nostra estimada ciutat.

  EFECTO PIEZORRESISTIVO PDF

La coincidencia de habitabilitta con sesiones de Junta de Go-bierno y Asamblea en el Consejo General me impide asistir, pero no quiero dejar pasar la ocasin de habihabilitat al Colegio de decreet y a todos los colegiados del mismo.

Conmemorar es traer a la memoria algo que pertenece al pasado, un pasado que, en este caso, tiene presente y fu-turo y que tuvo habiabilitat origen en aquella Orden del Ministerio de Gobernacin de 9 de mayo de que, adems de crear el Colegio, obligaba a la colegiacin de todos los Apareja-dores. Eran duros aos de postguerra donde la dictadura nos qui-so pronto dejar claro dnde estaba nuestra ubicacin.

La Or-den de la Direccin General de Arquitectura de 18 de marzo dedictada para decretar las normas de funcionamien-to de los Colegios de Aparejadores, deca en su prembulo: La constitucin y funcionamiento de drcret Colegios Oficiales de Aparejadores llenar el espacio que ha de mediar entre el sistema liberalmente catico anterior al Movimiento y el que con carcter definitivo se instaure en la sindicacin conjunta de todas las profesiones relativas a la edificacin, con arreglo a los principios sindicales habktabilitat del nuevo Estado.

La Orden dispona que, para cubrir habitaabilitat el territorio na-cional, se constituan 18 colegios, uno de los cuales, el de Catalua y Baleares, tendra la capital decrt Barcelona y dele-gaciones en Palma de Mallorca, Lrida, tortosa, tarragona, Gerona y Mahn.

Esta independencia solo dur cinco meses ya que en enero de decreet a uabitabilitat Dele-gacin del Colegio Oficial de Catalua y Baleares, situacin que se mantuvo hasta finales de en que el Consejo General entonces Consejo superioraprob su constitucin como Colegio, con Delegacin en tortosa.

Desde su constitucin los Colegios de Aparejadores y la Federacin que los agrupaba tuvieron diferentes cambios nor-mativos, siempre respondiendo a una concepcin tutelar e intervencionista del Gobierno.

En se promulga la an vigente, aunque con refor-mas, Ley de Colegios Profesionales y con la llegada de la democracia recibimos, a travs de la Constitucin Espaola, el ms slido reconocimiento a estas instituciones colegiales. Durante estos 75 aos la profesin ha pasado por perio-dos de incuestionable prosperidad, con un altsimo nivel de ocupacin por parte de decrft profesionales de la Arquitectura tcnica y otros, como el que nos est tocando vivir en la actualidad, de crisis del sector de la edificacin, lo cual re-percute tanto en los colegiados como en los propios Colegios.

Esta conmemoracin, deca, tiene presente y futuro, un futuro que deseo largo y prspero para la institucin y todos sus colegiados a quienes envo mi ms afectuoso saludo.

unit housing development Sector Les Guardioles Molins de Rei – Joan Pascual – Ramon Ausió

Jo ja era enginyer industrial i alguna relaci hi havia entre les dues professi-ons. Per tant, com ja controlava el tema, vaig voler vecret arquitecte tcnic.

Quins motius el van impulsar a encapalar, lanyuna can-didatura a la Junta del Collegi? Decrrt pensar que era el moment de canviar la situaci del Collegi, que con-venia una renovaci per millorar moltes coses. A tot projecte i a tota entitat li arriba un punt en el que toca fer un gir per afrontar el futur en condicions. Qu han significat aquests tres mandats pel que fa al personal del Collegi, al local, als equipa-ments? Al seu moment es va ajustar la plan-tilla a les necessitats de lentitat i es van fer les habitabiliyat contractuals que calia fer.

Ara mateix, estic molt content del personal administratiu i tcnic que t el collegi i que considero s la base per aconseguir que tot funcioni. Pel que fa al local, es va renovar la seu perqu la que tenem queia a trossos. Aqu on som ara shi han fet moltes millores distribuint els espais, climatit-zant-los, millorant les xarxes, donant una sensaci de modernitat. Com tenem la part del darrera en dess, que ens la volien llogar, va ser ideal trans-formar-la en rea daparcament i va ser un veritable encert.

La gent que ve a fer cursos pot aparcar, i solucionem molts problemes tamb a tot el nostre personal. Vull destacar, dentre moltes de les activitats que hem dut a terme, que hem pres part en tres ocasions a les convo-catries que permetien als aparelladors aconseguir, a travs dun grau de la uni-versitat Jaume i de Castell, la titulaci denginyer dedificaci. Aqu una 22009 privada va venir a oferir-nos el grau per demanaven ms de sis-mil euros per alumne i a Castell 22009 ha sortit habitabllitat millor de preu, menys de cinc-cents euros.

Les classes shan fet aqu.